La Universitat Politècnica de València és capdavantera en investigació en l'última dècada en les disciplines d'Enginyeria Química, Estadística i Enginyeria Industrial. Així es desprèn de l'última edició del Rànquing I-UGR de les universitats espanyoles segons camps i disciplines científiques (abans denominat Rànquing ISI). Aquesta classificació ordena totes les universitats públiques i privades espanyoles a partir de la investigació publicada en les revistes internacionals de major impacte i visibilitat.
A més del lideratge en aquestes tres àrees, la UPV ocupa el segon lloc en el rànquing en Arquitectura i en Comunicació, i el tercer en Química i en Biologia Vegetal i Animal. Del total de disciplines presentades en el rànquing, la UPV està entre les 5 millors en 13 d'aquestes.
En la classificació per camps, la Universitat Politècnica de València destaca en Química i Enginyeria Química, on ocupa el tercer lloc.
Aquest rànquing estableix també una classificació dels últims cinc anys. En aquest cas, la UPV ocupa el primer lloc en Estadística, Enginyeria Química i Arquitectura; el segon en Enginyeria Industrial, i el tercer en Química i en Enginyeria Elèctrica i Electrònica. En la classificació per camps, destaca en Tecnologies de la Informació i la Comunicació i en Matemàtiques, en els quals se situa com la tercera millor universitat del país.
Els resultats de l'estudi demostren que nou universitats espanyoles (Universitat de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Complutense i Autònoma de Madrid, Universitat Politècnica de València, Universitat de València, Universitat de Santiago de Compostel·la i Universitat de Granada) aglutinen el 92% de les tres primeres posicions en els camps d'investigació, i el 61% de les tres primeres posicions en el cas de les disciplines. Per tant, com ja va ocórrer en l'edició anterior, "es pot seguir parlant de tres eixos científics clarament consolidats (català, madrileny i valencià) i dos lideratges puntuals (Santiago de Compostel·la i Granada)", afirmen els autors del treball.
Com a fonts d'informació s'han seleccionat les bases de dades de Thomson-Reuters (antic ISI), Web of Science (Science Citation Index, Social Science Citation Index i Arts&Humanities Citation Index) i Journal Citation Reports (JCR). En aquests productes s'indexa la bibliografia científica de més difusió i visibilitat internacional, ja que el rigorós procés de selecció de revistes de Thomson, juntament amb la possibilitat de conèixer l'impacte a partir del recompte de les citacions, han transformat aquestes fonts en eines imprescindibles per a l'avaluació de la ciència i els seus indicadors bibliomètrics han esdevingut en estàndards de referència.
La Universitat Politècnica de València va celebrar en maig la cinquena edició de la Fira dels Invents. L'exposició va reunir més d'una vintena de prototips i models desenvolupats en els departaments, instituts, laboratoris i centres d'aquesta universitat.
Un nou dispositiu perquè els futbolistes milloren el tir a porteria; quadrotores capaços d'inspeccionar l'interior d'edificis de forma autònoma i ajudar en la detecció d'incendis; diferents aplicacions per a dispositius mòbils que ens ajuden a conduir millor o ens submergeixen en “la compra del futur”; o el Politech 1.0, el satèl·lit que està construint la UPV, són alguns dels invents que es van poder contemplar en aquesta Fira
L'exposició reuneix també un parell de prototips de vehicles autònoms no tripulats, en concret un avió i un submarí; una motocicleta de 250 CC; un robot per a la rehabilitació de genoll i turmell; un innovador casc urbà plegable; un sistema en 3D que ajuda als corredors a saber com és la seua trepitjada; el reeixit joc per a tablets i mòbils, Spinning Top Adventure; la “Roda Harmònica”; i la “Escola Aumentaty”, que va permetre a tots els assistents endinsar-se en el món de la Realitat Augmentada, creant les seues pròpies figures amb aquesta tecnologia.
Al costat d'aquests desenvolupaments, en la cinquena edició de la Fira dels Invents es va poder veure una polsera amb aplicacions tan diverses com a seguretat laboral en entorns de risc, localització de persones o vigilància de xiquets; un teclat virtual accessible per a persones amb diversitat funcional motora severes; o els últims avanços en pantalles acústiques i zeolites. L'exposició es completava amb diferents productes de l'àmbit agroalimentari desenvolupats des dels laboratoris de la Universitat Politècnica de València, com snacks i cremes de xufa (Delixuf); núvols dolços que no provoquen càries; un bescuit baix en greix; begudes d'ametles amb probiòtics; el Que’s cafè, producte amb la textura del formatge crema i les aromes i sabors del gra de cafè; snacks de poma amb noves propietats beneficioses per a la salut; i Melicao, una crema untable de mel i cacao amb només un 1% de greix.
Investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han desenvolupat un procediment per a generar tomaques sense necessitat de fecundació. Aquests tomaques no contenen llavors i presenten excel·lents propietats nutricionals i antioxidants. Aquest treball, en el qual també ha participat el Centre d'Investigació en Agrigenòmica, consorci públic del qual forma part el CSIC, apareix publicat en la revista Plant Biotechnology Journal.
El desenvolupament de l'ovari en un fruit depèn que ocórrega la pol·linització i fecundació d'aquest, i pot veure's compromès per condicions ambientals adverses. Hormones com les gibberel·lines i les auxines juguen un paper fonamental en el creixement adequat de l'ovari una vegada pol·linitzat. En la major part de les espècies de plantes, el pas de flor a fruit no té lloc en absència de fecundació. No obstant això, en determinades condicions hi ha la possibilitat que l'ovari d'una flor es transforme en fruit sense necessitat de fecundació, en un procés conegut com partenocàrpia.
Concha Gómez-Mena, investigadora del CSIC, explica que "mitjançant enginyeria genètica, hem generat plantes de tomaca amb esterilitat masculina bloquejant el desenvolupament primerenc dels estams (els òrgans sexuals masculins en les plantes angiospermes). Com a conseqüència d'això, els ovaris d'aquestes plantes es desenvolupen sense necessitat de fecundació, i donen lloc a fruits partenocàrpics (sense llavors)".
El desenvolupament de fruits partenocàrpics també es pot aconseguir amb tractaments exògens, utilitzant reguladors del creixement de la planta. No obstant això, aquests tractaments, generalment condueixen a malformacions i baixa qualitat dels fruits.
"L'eliminació genètica dels teixits masculins de les flors ja l'havíem duta a terme amb anterioritat en altres espècies, com ara el gerani, la colza i el tabac, i vam aconseguir així exemplars estèrils. Però, al contrari del que passa amb aquestes espècies, les plantes de tomaca modificades desenvolupen fruits partenocàrpics amb gran eficàcia", afig l'investigador del CSIC Luis Cañas.
"Hem aconseguit crear plantes transgèniques estèrils de tomaca a partir de la varietat comercial coneguda com Moneymaker, i hem obtingut fruits partenocàrpics de qualitat. Després de realitzar anàlisis metabòliques dels fruits obtinguts, hem observat una millora en les propietats nutricionals de la tomaca, i en concret un augment de carotenoides com el licopèn, que tenen propietats antioxidants. Per tant, l'eliminació genètica primerenca de les anteres en plantes de la tomaca promou la fructificació i genera fruits sense llavors i de qualitat", conclou el professor d'investigació del CSIC José Pío Beltrán.
Aquest treball liderat pel CSIC podria tenir nombroses aplicacions en el sector agronòmic, ja que permet un millor control de les collites; així com per als consumidors, que veuen millorades les propietats nutricionals i saludables de la tomaca, i per a la indústria de processament de la tomaca, per l'absència de llavors.
Art i tecnologia es fusionen en l'exposició interactiva "Pensar amb les mans" que pot visitar-se a la Sala Josep Renau de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València fins al divendres 5 de juliol.
Es tracta d'un innovador projecte expositiu que permet als visitants conèixer l'univers creatiu de Pep Carrió i Isidro Ferrer, dos dissenyadors de reconeguda trajectòria, i endinsar-se en les seues obres a través de dispositius de realitat augmentada, animació en 2D i 3D, vídeo i altres continguts multimèdia.
"Pensar amb les mans" està concebut com un projecte experimental que pretén explorar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies aplicades al món sensible i imaginatiu de les obres d'Isidro Ferrer i Pep Carrió.
El projecte ha sigut desenvolupat per Unit, Edició Experimental, un col·lectiu format per investigadors de la Facultat de Belles Arts i l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica de la UPV i que compta amb la col·laboració de l'empresa de comunicació gràfica La Impremta CG.
L'exposició es compon de més d'un centenar d'obres de Pep Carrió i Isidro Ferrer, entre dibuixos, quaderns, collages i objectes que, vists a través de la pantalla tàctil d'un suport mòbil, s'activen virtualment i els seus continguts apareixen multiplicats i ramificats, a voltes de forma lúdica, mitjançant animacions en 3D i, altres vegades, de manera documental i informativa, a través de vídeos i material sonor.
La mostra es complementa amb una publicació interactiva que recopila els quaderns dels autors com a part del seu procés de treball. El llibre, titulat Abierto todo el día. Los cuadernos de Isidro Ferrer y Pep Carrió, pretén ser un clar exemple de com els llibres impresos tradicionals poden conviure amb les noves tecnologies i servir de suport per a formes innovadores de coneixement.
L'aplicació, que permet gaudir de l'exposició i el llibre, es diu Los Cuadernos; és gratuïta i està disponible en l'App Store (amb format IPAD i Iphone). L'exposició pot visitar-se fins al divendres 5 de juliol, de dilluns a divendres, d'11 a 14 h i de 17 a 20 h, i els dissabtes, de 10.30 a 13.30 h.
Una investigació liderada per la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha aconseguit desenvolupar un metamaterial basat en el silici, segons detalla un article publicat a la revista Nature communications.
Aquest tipus de components es fabriquen per a donar lloc a materials amb propietats que no apareixen de forma espontània a la naturalesa. Generalment, es tracta de qualitats òptiques i electromagnètiques que permeten nous avanços científics i tecnològics.
Les nanoesferes de silici desenvolupades per l'equip són les que han donat lloc a aquest nou metamaterial. Aquestes nanoesferes són 100 vegades més xicotetes que la grossor d'un cabell humà.
L'investigador del CSIC Francisco Meseguer, que actualment treballa al Centre de Tecnologies Físiques de la UPV, unitat associada de l'Institut de Ciència dels Materials de Madrid, explica: "Normalment, els metamaterials es fabriquen a partir de metalls nobles com l'or, per la qual cosa la nostra troballa suposa diversos avantatges respecte a aquest; a diferència de l'or, el silici és transparent a la radiació infraroja que es on te més aplicacions i és fins a 1.000 vegades més barat".
L'equip de Meseguer fa vuit anys que treballa en les nanopartícules esfèriques de silici. En aquest temps han descobert algunes de les seues propietats singulars, com l'alta capacitat per a bloquejar la radiació solar. Segons l'investigador del CSIC, "les investigacions han demostrat que són capaces de bloquejar aquesta radiació quatre vegades més eficientment que els pigments protectors que s'empren habitualment".
La gran quantitat d'aplicacions trobades per al silici en els últims 60 anys han donat lloc al fet que aquest període siga conegut com l'edat del silici. Aquest element és emprat en circuits d'ordinadors i en les cèl·lules fotovoltaiques dels panells solars. Meseguer considera que "en els últims anys, a causa de les limitacions de la tecnologia actual, com també per a l'aparició de nous materials i tecnologies, molts es pregunten si l'edat del silici arriba a la fi". Per a l'investigador del CSIC, "els avantatges tecnològics que suposa un avanç com aquest suggereixen que el silici encara té molt de camí a recórrer".
La investigació ha comptat amb la participació d'investigadors de la Universitat de Texas a Austin (EUA).
Investigadors de la Universitat Politècnica de València i les empreses Serrano Aznar Obras Públicas SL i Talent Ingeniería Instalaciones y Servicios SL han desenvolupat un nou producte que, aplicat sobre les capes de rodadura del paviment de les carreteres, permet reduir la contaminació de l'aire. En concret, ajuda a disminuir la concentració d'òxids de nitrogen (NOx).
El nou producte es diu BITUMENOx. Pren com a base o principi actiu l'OFFNOx®, producte desenvolupat i patentat per la multinacional FMC. Segons explica Julia Real, investigadora de l'Institut de Transport i Territori, l'OFFNOx és una solució que, a més del fotocatalitzador diòxid de titani (TiO2), disposa d'unes substàncies, denominades de forma genèrica promotors, que optimitzen i perllonguen l'activitat purificadora de l'aire aprofitant propietats característiques d'aquests additius. "Aquests components no tenen activitat fotocatalítica pròpia però sí que absorbeixen els productes de la reacció i, a causa del seu poder autoregenerador, eviten la seua desactivació", apunta Julia Real.
Per al desenvolupament del producte BITUMENOx, els investigadors van analitzar multitud de materials amb la finalitat de garantir quatre objectius fonamentals: assegurar l'adhesió a curt, mitjà i llarg termini d'aquest producte en la capa de rodadura per a diferents tipologies de trànsit; no afectar les condicions de servei dels paviments en els quals siga col·locat; no alterar els components que constitueixen les barreges bituminoses, i, sobretot, aconseguir la màxima reducció d'òxids de nitrogen de l'ambient.
Fins al moment, el nou producte s'ha avaluat en laboratori amb uns resultats molt positius. Les primeres proves en carretera s'estan realitzant a la localitat alacantina de Sant Vicent del Raspeig, on durant les pròximes setmanes es duran a terme assajos periòdics per a contrastar la capacitat absorbent del producte i la durabilitat que té.
"Les proves desenvolupades en els laboratoris van ser molt satisfactòries, però és cert que les condicions ambientals són molt diferents a les que trobem al carrer. Aquestes condicions juguen un paper fonamental en l'eficiència del producte i són molt variables, fins i tot en un mateix punt geogràfic. És per aquest motiu que el següent pas en la nostra investigació és aquest, aplicar el producte en un tram viari real i analitzar-ne l'eficiència i el comportament", conclou Julia Real.
El projecte ha sigut cofinançat pel CDTI, òrgan adscrit al Ministeri d'Economia i de Competitivitat.
Un equip d'investigadors de la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Saragossa ha ideat un sistema al laboratori per a estimar la densitat de vehicles que circulen per les ciutats. Aquest desenvolupament tècnic serà de gran utilitat, tant per a les gestores de trànsit com per als mateixos conductors, que podran modificar l'itinerari en temps real davant la proximitat de retencions o embossos.
Aquest sistema es basa en un nou algorisme que, d'acord amb la topologia d'una determinada ciutat i el nombre de missatges sense fil intercanviats entre els vehicles, és capaç d'estimar de forma precisa la densitat del trànsit. L'algorisme proposat i els resultats experimentals han sigut publicats en la revista Sensors.
El sistema està ideat per a automòbils amb dispositius de comunicació sense fil, ja siguen integrats en l'equipament o externs, com pot ser un telèfon intel·ligent connectat al vehicle en qüestió. "L'interessant, pel que fa a treballs anteriors, és que no fa falta cap infraestructura addicional en les vies de comunicacions i que és capaç d'estimar la densitat en temps real de forma dinàmica", apunta Juan Carlos Cano, investigador del Grup de Xarxes de Computadors del Departament d'Informàtica de Sistemes i Computadors (DISCA) de la UPV.
Els investigadors han validat el mètode mitjançant simulacions a ciutats com València, Sidney, Roma, Rio de Janeiro, Madrid o San Francisco, estudiant diferents valors com el nombre de carrers i la longitud d'aquests o el total d'interseccions de la seua xarxa viària.
"Per a calcular la densitat de vehicles en un moment donat, el nostre vehicle utilitzarà com a paràmetres el nombre de missatges enviats per altres vehicles propers, i les característiques dels carrers per on circula", apunta Francisco José Martínez, responsable del grup d'investigació iNiT de la Universitat de Saragossa.
La informació oferida pel sistema ajudaria els conductors a saber si hi ha congestió pels voltants del lloc on es circula i si seria recomanable modificar la ruta que tenien pensada per a arribar més ràpid a les destinacions. "D'aquesta forma, el sistema ajudaria a reduir el consum de combustible, el temps al volant i l'estrès dels conductors" afegeix Juan Carlos Cano.
Aquest treball ha sigut possible gràcies al finançament del Ministeri de Ciència i Innovació, de la Fundació Universitària Antonio Gargallo (FUAG), i de la Caja de Ahorros de la Inmaculada (CAI).
Investigadors de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, centre mixt de la Universitat Politècnica València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), han estudiat el procés evolutiu dels gens responsables de controlar la identitat dels pètals i els estams en les lleguminoses. Aquest treball, en el qual també ha participat la Fundació Samuel Roberts Noble d'Ardmore, Oklahoma (EUA), apareix publicat en la revista The Plant Journal.
José Pío Beltrán, professor d'investigació del CSIC, explica que "una flor com l'Arabidopsis thaliana posseeix sèpals, pètals, estams i carpels, la identitat dels quals depèn d'una sèrie de gens reguladors. D'aquesta manera, l'expressió de gens del tipus A exclusivament produeix sèpals en el primer verticil; una coexpressió dels gens A i B produeix els pètals en el segon; una actuació conjunta de gens de funció B i C estableix la identitat dels estams en el tercer, i, per a formar els carpels, únicament es requereix de l'activitat de gens de funció C en el quart verticil".
Luis Cañas, investigador del CSIC, aclareix que "l'evolució dels gens de classe B que pertanyen a la família MADS-box s'havia estudiat amb anterioritat en diverses espècies de plantes, però no en lleguminoses. Anàlisis filogenètiques dutes a terme en diverses espècies d'angiospermes mostraven una alta freqüència de duplicacions en gens del tipus B (APETALA3 i PISTILLATA). Els gens duplicats generalment adopten una de tres possibilitats evolutives diferents: no funcionalitat, en la qual una de les còpies és silenciada; neofuncionalitat, en la qual una còpia adquireix una funció totalment nova mentre que l'original manté la seua funció i subfuncionalitat, en la qual la còpia adquireix part de la funció de l'original. Així que ens vam proposar esbrinar quina funció tenien aquests gens duplicats en les lleguminoses".
"El que vam fer va ser aïllar i caracteritzar gens del tipus AP3 en la lleguminosa model Medicago truncatula, la qual cosa ens va permetre observar un patró d'expressió complementari d'aquests gens en pètals i estams. Posteriorment, anàlisis dutes a terme mitjançant tècniques de genètica inversa, ens van portar a la conclusió que aquests gens han sigut sotmesos a un procés d'especialització funcional en el qual la funció del gen original descansa en tots dos gens duplicats, amb repartiment de les funcions de tal manera que un intervé en major mesura en la identitat dels estams i l'altre en la dels pètals", conclou Edelín Roque, investigadora del CSIC, que també ha participat en aquest treball.
Aquest treball liderat pel CSIC podria tenir importants aplicacions en el sector agronòmic ja que proporciona un millor coneixement del mecanisme de desenvolupament floral en les lleguminoses.
Després d'aconseguir el X Premi Abertis Nacional, que atorga la Càtedra Abertis-Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Ana María Pérez Zuriaga, alumna de la Universitat Politècnica de València, ha guanyat el II Premi Abertis Internacional d'Investigació en Infraestructures en la categoria de tesi doctoral.
La tesi de Pérez Zuriaga, titulada Caracterització i modelització de la velocitat d'operació en carreteres convencionals a partir de l'observació naturalística de vehicles lleugers, ha sigut dirigida pel catedràtic Alfredo García García, professor del Departament d'Enginyeria i Infraestructura dels Transports de la UPV.
Pérez Zuriaga comparteix el premi ex aequo amb Aude Hofleitner, guardonada amb el II Premi Abertis-IFSTTAR (associat a l'École des Ponts de París) per la investigació sobre el desenvolupament d'un model d'estimació del trànsit urbà basat en tecnologies de geolocalització.
Així mateix, el Premi Internacional en la categoria de tesina ha recaigut en Hèctor Fornés Martínez i el seu treball sobre l'optimació dels mostradors de facturació d'equipatge en aeroports, que ja va ser reconegut amb el Premi de la Càtedra Abertis-UPC en la mateixa categoria.
El Premi Abertis Internacional distingeix els millors treballs seleccionats entre els finalistes de les edicions nacionals del premi a Espanya i França. Els Premis Abertis, en les edicions nacionals, tenen una dotació econòmica de 10.000 euros, en la categoria de tesi, i de 4.000 euros, en la categoria de tesina.
L'Institut de Tecnologia Química, centre mixt de la Universitat Politècnica de València i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ja compta amb tecnologia patentada en la planta pilot de l'empresa International Flavors & Fragances. Les noves instal·lacions, inaugurades a la planta de Benicarló (Castelló), incorporen un nou sistema que millora l'eficiència i minimitza l'impacte ambiental dels processos productius d'aquesta indústria.
Les noves instal·lacions estan enfocades a la innovació dels processos productius, amb l'objectiu de millorar l'eficiència i minimitzar l'impacte ambiental. Aquestes instal·lacions consisteixen en laboratoris i una planta pilot per a realitzar la introducció a escala industrial de nous productes i processos. La nova planta es basa en tecnologies desenvolupades pel professor d'investigació del CSIC Avelino Corma, que treballa a l'Institut de Tecnologia Química de València (UPV-CSIC).
Corma explica els avantatges de la tecnologia: "el que hem fet és desenvolupar un catalitzador que permet que un procés químic que abans necessitava tres etapes i generava molts subproductes sense valor econòmic, es puga realitzar en una sola etapa i sense generar subproductes. D'aquesta forma, aconseguim reduir els costos de producció i generem aquests productes de química fina de manera més neta".
La Shell Eco-marathon és una prova impulsada per la companyia petroliera en la qual equips de tota Europa competeixen en un circuit amb els vehicles, amb l'objectiu de recórrer el major nombre possible de quilòmetres amb un sol litre de combustible. La prova es divideix en dues categories: Concepte Urbà i Prototips.
L'equip IDF Eco-Marathon de la Universitat Politècnica de València ha aconseguit un nou rècord en la recent participació en l'edició celebrada a Rotterdam del 13 al 19 de maig del 2013. El remodelat IDF-13 ha aconseguit un total de 973 km/l, i ha obtingut la sisena plaça en la categoria d'etanol i el lloc 16 en motors de combustió interna, la qual cosa el col·loca molt prop de la mítica xifra de 1.000 km/l.
L'equip format per sis estudiants de la Universitat Politècnica de València del campus d'Alcoi, i el professor i investigador de l'Institut de Disseny i Fabricació (IDF) Vicente Colomer, ha superat l'anterior record de 831 km/l en aquest mateix circuit.
L'equip, després del resultat de Rotterdam, prepara amb més il·lusió, si és possible, la competició Green-Prix que se celebrarà al Circuit Ricardo Tormo de Xest entre els dies 12 i 14 de juliol del 2013.
L'Institut de Telecomunicacions i Aplicacions Multimèdia (iTEAM) de la Universitat Politècnica de València és un dels participants en el projecte d'R+D+I Immersive TV, liderat per l'empresa Indra. En aquest projecte participen també la Universitat Politècnica de Madrid, a través del CeDInt i del Grup d'Aplicació de Telecomunicacions Visuals (G@tv), i una sèrie d'empreses especialitzades en els sectors de les telecomunicacions i la domòtica, com ara Mediapro, Ericsson, Agile Contents i Inmomatica.
L'objectiu d'ImmersiveTV és fer que l'espectador se senta part de l'acció que s'emet, que se'n senta protagonista i siga capaç d'interactuar en qualsevol dimensió espacial. Per a aquesta tasca s'han desenvolupat tecnologies de producció de continguts digitals immersius que han desembocat en la creació d'un sistema que canalitza, a més dels senyals habituals d'àudio i vídeo, d'altres d'addicionals com ara objectes en 3D, informació de tipus estadístic, documentació i senyalització d'aparells domòtics.
Internament, el sistema consta d'un programari que pot instal·lar-se en un receptor de televisió o descodificador (STB), en un programari intermediari (middleware), en una xarxa de lliurament de continguts (CDN) o en un dispositiu de TV. El seu principal avantatge és que pot integrar-se en una única plataforma, la qual cosa suposa una solució ideal per a qualsevol projecte que necessite un entorn immersiu i, a més, és fàcilment extensible. D'altra banda, gràcies a dispositius addicionals com actuadors domòtics i controladors de l'ambient connectats a la passarel·la desenvolupada, s'aconsegueix augmentar la sensació d'immersivitat de l'espectador, ja que és possible configurar els agents ambientals, com ara la il·luminació, les olors, el clima i, fins i tot, el moviment.
Per a l'iTEAM, ImmersiveTV ha sigut un projecte multidisciplinari en el qual han participat tres grups d'investigació. El Grup de Comunicacions Multimèdia ha desenvolupat el mòdul de recepció que permet sincronitzar la presentació de dades (aplicacions en pantalles secundàries o comandaments per a actuadors domòtics) amb el contingut televisiu. El Grup de Comunicacions Mòbils ha col·laborat en el desenvolupament del programari de capçalera, encarregat de la senyalització d'aplicacions i l'encapsulació de dades en el senyal de TDT. I, finalment, el Grup de Tractament d'Àudio i Comunicacions ha estudiat i validat les alternatives per a la reproducció d'àudio immersiu en el context de radiodifusió.
El projecte ImmersiveTV està cofinançat pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, i s'emmarca en el pla Avanza Competitividad.
Quan es disposa d'una tecnologia amb una estratègia de protecció i una opció d'explotació a través de llicència a empreses terceres és convenient fer un Pla d'Explotació que continga informació suficient per a fer un plantejament realista que permeta portar els resultats de la investigació al mercat, que identifique empreses objectiu (per a açò es pot recórrer a fonts d'Informació empresarial i que definisca un pla de contactes i acció comercial
